Ie ei gran stima y respet per duta la persones che se da ca per candidè per la proscima veles. Aldidancuei la jent se destaca for deplù dala politiga, perchel smea che n muessa se giustifiché sce nia belau se daudé a candidé per na istituzion politica. L suspet che chi che ven lità jirà pona tla istituzion a fe si enteresc ie grant y na pert de politicheri se mertita dessegur chesta critica.
Iust te chesta situazion me sal mo plù de empurtanza che l n sibe treupesc che se da cà per la cossa publica y son segur che treupesc l fej per idealism, per sustenì na idea, ajache me na pitla pert de chi che candideia sarà liteda.
Dit chesc, ulessi spender la parola sun la candidatura de Michil Costa. Me à fat marueia liejer y audì critiches de duc i vieres ma che ulesse sintetisé escila: a) i Ladins muessa tenì adum y perchel mesessa Michil Costa candidè cun la Lista Ladins Dolomites; b) l ost dl hotel La Perla de Corvara ne possa sen nia jì cun i Verc ajache chesta ie na contradizion massa granda.
persunalmënter pensi che propi chisc doi argumenc, che ven trac dant a Michil Costa, ie chei che fej enteressanta si candidatura.

  1. Vester n Ladin ne ie nia n progam politich, ades tan puech sciche vester talian, tudesch o franzeus. Tenì sul la cultura y rujneda ladina possa fe pert dl program de n partit politich, ma nia vester l program. Pensè che tl Südtirol uni grupa linguistica muessa avei si partit (Sammelpartei) uel di che uni grupa dessa pesè aldo de si grandeza. Ma enscì vencerà for la majra grupa che puderà fe ora tant ti cunzeder a la mendres. Chesc ne ie nia chel che ie ulesse per l daunì, no per i ladins y no per l autra grupes. Ie posse me pensè che Michil Costa, propi do avei fat si esperienza tla Union Generela di Ladins, ebe abù tler che i Ladins ne po nia se tlù ite te se enstesc, ma che la veira puscibilità de svilup culturel y enteletuel ie chela de se geurì, de se cunfruntè cun i autri. Chesta ie la streda che possa renfurzè l plajei per nosta rujneda, cultura y l amor per nosc raion.
  2. Un di osc de majer suzess dl Sudtirol candidat sun la lista di Verc ie n var de gran empurtanza. Son for stat dla minonga che na conversion ecologica de nosc mond unirà me a se l de sce l economia veij ite chesc debujen y fej pea. La gran mudanzions storiches ie daniueura piedes via da pitla grupes de idealistc che à pona man, man tra pea pertes plu lerges dla sozietà. Sibe per si sensibilità ecologica y enghe per motives economichs, Michil Costa à auzà l ce y dit: enscila ne possela nia plu ji inant, l turism ne possa nia se permeter de arvinè inant nosc raion! Al contrario: sce ulon mo pudei viver giut tl daunì dl turism, pona messon recunescer i veir valors de nosc raion, i varentè y cialè de no fe mo majra pleies.

Per na persona de cultura y per n rapresentant illuminà dla economia che viv tl Sudtirol, ie la lista di Verc n riferiment politich naturel. Me fej plajei che Michil Costa ebe geurì chesta streda enghe al mond dla economia.

Helmuth Moroder