I sun splunfà ite tla crisi. I messun investì. I messun consumè deplü. I messun fà raiuns turistics, amplié zones artejanales y fà coliamënc nüs cun i implanc portamunc; i messun slarié strades, cumprè auti, vëne ciases, spostè cubatöres. I messun cumprè ite olache al costa de manco, bel anfat sce al n’é nia produziuns locales, bel anfat sce al n’é nia n comerz ecuosolidal.
Le cioce mëss costè püch; bel anfat sce i porcì ne vëiga mai la löm dl sorëdl y sce ai vëgn dal’Ungaria ca. Al é pö ma porcì. Mo al po ince sozede che le vijin ne vëighes gnanca plü la löm dl sorëdl, deache n valgügn mëss ti fà sö dan le nês n bel frabicat o n hotel de almanco 200 lec. La crisa é ince tles dites de costruziun; y nos messun investì!
Naota che i sarun fora dla crisa, do avëi aumentè les paghes de nüsc politics, che à pö tan a cör le dagnì de nüsc mituns – messarunse ince fà les cortines maius, cun de gran fosses. I messarun bëgn se tó do döt chësc capital.

Te chësc momënt che t’as lit chësta cherta, él mort da fan 14 porsones.

michil costa, La Usc di Ladins, nr. 07/21 de fauré 2009