Al n’é ćiamò de chi che s‘impormët les lùs de ne tó nia en conscidraziun les conseguënzes che nostes aziuns à söl ambiënt. Al inzescü: al sarà avisa n’economia vërda che mudarà l’economia de döt le monn, inće te nostes valades ladines. Les imprejes messarà respogne ales esigënzes de trasparënza y de cualité di produć y de süa ecosostenibilité. Düć i consumadus metarà plü averda a chisc aspeć. Le turism arà na pert importanta de chësc prozesc. Al podarà ester delincuënt o vitima. Al depënn ma da nos. Chësc svilup ti darà vita a n’inteligënza ecologica nia ćiamò conesciüda. Por fà chësc messunse stlü jö cun le passè. Le dagnì ne po nia ester na continuaziun de ći che é stè. I messun zede de baié de chersciüda!
La parora dles morvëies é profit: por düć y te n tëmp plü lunch, cun n’anima soziala. I messun ciafè n’alternativa a chi grups de porsones oramai baroches te sües metafores y tles metonimies. Le rajonamënt mëss gnì fat a livel suracomunal: messun solidarisé ativamënter! Iö ti à crëta al grup “Deburiada”, ciodîche sü candidac à capì che le miù ch’an po pité é la speranza por n miù dagnì; ciudîche la cosciënza vërda é – a pert de ester na cuestiun de oportunité de business – é na chestiun de etica. Al sarà avisa la cualité dl spirit umann a nes dè löm a nes dè speranza. Sëgn y deboriada: denant ch’al sides massa tert!
michil costa, La Usc di Ladins 15 dl 24 auril 2009